En el meu practicum I vaig iniciar un camí cap a la vessant
social i comunitària de la psicopedagogia. Un cop m’hi he endinsat i n’he fet
un petit tastet, m’ha fet adonar que el grup d’alumnes amb el qual treballo
tenen moltes mancances a nivell social i personal. D’aquí la idea de treballar
les emocions com a font d’expressió i comunicació, mitjançant la pintura. Al
llarg d’aquest segon practicum m’agradaria dur a terme un projecte educatiu on
pugui treballar els sentiments fent servir la llengua catalana i fent ús de les
arts plàstiques. Tot i que no és una temàtica senzilla de treballar amb infants
i, més si aquests provenen de contextos socials, a vegades, difícils, és
essencial que aquests alumnes disposin d’imatges on puguin relacionar cada
tipus d’emoció i, un cop interioritzades, ells siguin capaços d’expressar-se
com se senten a través del dibuix i els colors. Si bé, és cert que el tòpic pot
semblar una mica abstracte, un dels aspectes a treballar és el foment de
l’expressió i creativitat individual i, posteriorment, que siguin ells mateixos
qui expliquin el significat de cada producció artística (com em sento, perquè
estic així.....). Així doncs, poder realitzar el Practicum
I en el mateix centre m’ha servit per a poder observar la dinàmica de treball i
centrar el meu projecte seguint la mateixa línia de treball que els
professionals que en formen part. El procés i, producte final pot ser
considerat com un projecte aplicable per dur a terme amb altres infants amb
característiques similars.
No hay comentarios:
Publicar un comentario